La ciutat de Barcelona acollirà els dies 28 i 29 de setembre els actes del Dia Internacional de les Persones Sordes que culminaran en una manifestació amb el lema Contra l’exclusió social, per reclamar els drets d’aquest col·lectiu. Enguany la trobada, organitzada per la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), prendrà un caire especialment reivindicatiu atès el context actual de laminació de l’Estat del benestar.
Com que jo sóc oïdor i no sord, no em pertoca a mi de detallar com les retallades o el retard en el pagament de subvencions estan afectant serveis bàsics relacionats amb l’educació i l’accessibilitat de les persones sordes. Els propis afectats, els seus familiars o els intèrprets en llengua de signes ho han exposat molt bé en diverses ocasions i de ben segur que en la manifestació del 28 setembre tornaran a fer sentir com cal la seva veu.
Amb aquest escrit només aporto la meva decepció i solidaritat, en constatar que les lleis que es fan a Catalunya o a Espanya tan sovint acaben perdent gas i només es compleixen a mitges. O són paper mullat. Per manca de dotacions pressupostàries, les legislacions més avançades i que al seu moment van festejar-se amb gran solemnitat i alegria, a voltes s’incompleixen deixant molta frustració o fins i tot, ràbia i impotència.
L’Estatut de Catalunya, per exemple, diu: “els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.”
Igualment, La Llei 17/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya garanteix “l'aprenentatge de la llengua de signes catalana en la modalitat educativa bilingüe, en què és llengua vehicular d'ensenyament juntament amb el català”. També les Corts de Madrid han legislat a favor de les llengües de signes espanyoles a través de la Llei 27 /2007, així com la Llei 7/2010 de Comunicació Audiovisual estableix, entre altres coses, que les persones amb discapacitat auditiva tenen el dret que les televisions estatals o autonòmiques emetin, aquest 2012, fins a 7 hores setmanals en llengua de signes (operadors públics) i 1,5 hores a la setmana els operadors privats.
Quan l’any 2005 es van començar a gestar alguns d’aquests canvis legals, recordo que, coincidint amb un congrés de llengua de signes a Valladolid, les emocions estaven a flor de pell. És veritat que des d’aleshores hi ha hagut avenços però no s’ha arribat, ni de bon tros, a les fites que tants somniaven. I ara, amb la crisi, tot s’està girant! Fa poc una intèrpret de Barcelona em comentava que la història està reculant a temps antics, unes quantes dècades. És, per això, que cal donar suport a la FESOCA i també aplaudir les taules rodones i conferències organitzades per DifuSord, per al 29 de setembre, on es recordarà que l’educació bilingüe per garantir l’ús de la llengua de signes “és un dret humà” i que la llengua de signes “suma”, no exclou ni aïlla.
Jordi Serrat
Periodista, professor de la Universitat de Vic i soci d'ADCS-DifuSord
