Mostrando entradas con la etiqueta Generalitat de Catalunya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Generalitat de Catalunya. Mostrar todas las entradas

jueves, 4 de junio de 2015

I Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana


El Departament de Cultura lliura el I Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i del president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, Antonio Martínez, va lliurar el 3 de juny, el I Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana, un guardó institucional que té com a objectiu reconèixer persones, entitats i iniciatives que contribueixen al foment, la difusió i el prestigi de la llengua de signes catalana (LSC). En aquest primera edició han estat guardonats el professor Juan Frigola Masclans, l’Escola Tres Pins de Barcelona i la televisió digital Webvisual TV.


La primera edició del premi, creat el passat 25 de març pel Departament de Cultura, s’ha fet coincidir amb el cinquè aniversari de l’entrada en vigor la Llei 17/2013, de la llengua de signes catalana.

El Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana té caràcter biennal i s’atorga en tres categories: a una persona signant per la seva trajectòria, a una entitat i a una iniciativa que hagin destacat en el foment i la recerca sobre la llengua de signes catalana. El guardó ha estat dissenyat per Clase BCN.

Aquest premi forma part dels guardons institucionals de la Generalitat per a la projecció i el foment de les llengües de Catalunya, juntament amb els premis Pompeu Fabra per al català i el premi Robèrt Lafont, de promoció de la llengua occitana.



Els premiats, són:


Juan Frigola Masclans 

Nascut a Barcelona el 1934, va ser el primer professor de llengua de signes catalana, activitat que, des de 1978, va exercir ininterrompudament durant 30 anys.

És autor, amb el doctor Jordi Perelló, del primer manual per aprendre la llengua de signes catalana, Lenguaje de signos manuales, editat el 1987, que inclou un extens diccionari d’equivalències entre el català i el castellà. Aquesta obra és considerada de referència bàsica encara avui.

El 1996 va fundar la primera associació de professors de llengua de signes catalana, APROLSC. L’any 2014 va ser guardonat amb el Premi de la LSC atorgat per la FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya), en reconeixement de la seva trajectòria en l’ensenyament i la defensa de la LSC.

Ha rebut el premi en la categoria de persona signant en llengua de signes catalana, per la seva trajectòria en el foment de la llengua de signes catalana.


Escola Tres Pins de Barcelona

Escola fundada el 1990, després del desdoblament del Centre Municipal Fonoaudiològic, hereu al seu torn de l’antiga Escola Municipal de Sords-Muts. L’Escola Tres Pins és la continuadora directa, tot i les interrupcions històriques, de la primera escola per a persones sordes a Barcelona (1800), que va tenir com a primera seu el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

L’objectiu de l’escola ha estat la normalització de l’educació especial i l’establiment d’un model d’integració dels infants sords en l’escola ordinària. L'Escola Tres Pins és una escola pública municipal, on s'imparteixen les etapes d'educació infantil i primària, dels 3 als 12 anys. És una escola inclusiva, que valora la participació de tots els sectors que la formem i que fomenta els valors democràtics, de civisme, de convivència, de responsabilitat, d'esforç, de respecte i que treballa per evitar qualsevol tipus de discriminació. A la major part de les classes, juntament amb la resta de nens i nenes oïdors, hi ha un grup d'alumnes sords que comparteixen l'aula, les activitats i el treball de cada dia.

La intervenció educativa cap a l'alumnat sord es fa en modalitat bilingüe: llengua de signes catalana (LSC) - llengua oral escrita i parlada. La llengua de signes garanteix la comunicació primerenca, l'adquisició de llenguatge de manera cronològicament normalitzada i l'accés a la informació i al currículum. La LSC és present a l'aula ordinària mitjançant la traducció-interpretació del logopeda referent de l'agrupament. Per tal d'afavorir la comunicació entre iguals, els alumnes oïdors també treballen la LSC.

Ha rebut el premi en la categoria d’entitat que ha destacat en el foment de la llengua de signes catalana.


Webvisual TV

Televisió digital en llengua de signes catalana adreçada a les persones sordes, que permet l’accés a la informació a través d’Internet. Aquesta TV és única a l’Estat espanyol i fomenta la difusió i la normalització de la llengua de signes catalana, de manera atractiva, visual i comunicativa.

Ha rebut el premi en la categoria d’iniciativa, projecte, estudi o recerca de foment de la llengua de signes catalana.

miércoles, 5 de junio de 2013

APANSCE també es manifesta i s'adhereix a la protesta



L'Associació de Pares de Nens Sords està molt preocupada per les declaracions de la directora general d'educació la Sra. Alba Espot en les que lamenta que els nens sords necessitin intèrpret al batxillerat i als cicles formatius. No ha entès que a l'acabar l’Eso no s’han convertit en oients, segueixen sent sords i necessiten els intèrprets a l'aula perquè que encara que parlin, escriguin i llegeixin bé continuen sense sentir-hi.

Hauria de ser motiu d’orgull per al Departament d’Educació que els estudiants sords demanin amb tanta vehemència que es garanteixi la qualitat de la seva formació, tenint un accés total al currículum. Els intèrprets de signes no son una modalitat educativa o lingüística, son una mesura d’accessibilitat. En definitiva el que estan reclamant és la seva inclusió educativa.

Els intèrprets de llengua de signes no són un caprici. Son un recurs imprescindible per a què els estudiants sords tinguin un accés complet a la informació i es trobin en igualtat de condicions i oportunitats que els seus companys oïdors.

De fet, a la vida real passa exactament al contrari del que vostè pretén amb les seves declaracions i les dades tan contundents ho demostren:

Pràcticament el 90% de les famílies amb nens sords menors de 5 anys opten per no utilitzar la llengua de signes en l’educació dels seus fills. Però el tant per cent va augmentant amb els anys. A l’ESO ja són el 50%, un 60% al Batxillerat i fins al 70% als cicles formatius. Les demandes d’intèrpret van en augment durant tot el procés educatiu dels alumnes sords.

De les seves declaracions se’n desprèn que durant tots els anys que ha treballat amb nens i joves sords no els ha escoltat mai i això ens preocupa molt. Les persones sordes saben millor que ningú el que necessiten, es tracta doncs d’escoltar-los a ells. Raquel Perich, presidenta APANSCE.

(Carta publicada el 10 de juny de 2013 a EntreTots, de El Periódico de Catalunya, fer clic aquí)

Cartes d'estudiants sordes i d'una mare


Sóc sorda profunda de naixement i estic acabant el tercer curs de psicologia a la Universitat de Barcelona. Treballo a la comissió de joventut de la federació de les persones sordes de Catalunya. Sóc una dels joves de la primera generació del sistema d’educació bilingüe en la llengua oral i la llengua de signes. Domino tres idiomes, català, castellà i anglès. Ha sigut molt decebedor assabentar-me de la notícia de les declaracions de la Sra. Alba Espot, directora general del Departament d’Ensenyament dient que després de la ESO els sords no haurien de necessitar intèrpret. A classe, els sords utilitzem un intèrpret de llengua de signes perquè no hi sentim. No vol dir que no sapiguem parlar o llegir els llavis. Utilitzar l’ intèrpret és per tenir accés a la informació independentment de l’habilitat de parlar i llegir els llavis. No es pot comparar entre llegir els llavis d’una persona coneguda i llegir els llavis del professor a la classe. Cada persona sorda sap el que necessita, depèn de factors com el tipus de sordesa, el moment de l’aparició i el grau de la pèrdua d’audició. Jo utilitzo intèrpret a la meva carrera i estic molt satisfeta amb aquest recurs, gràcies a la llengua de signes puc riure al mateix temps que els meus companys del xiste del professor, puc rebre la mateixa informació que qualsevol company oient i sentir-me segura de mi mateixa. El departament d’ensenyament i l’entitat CREDAC de Barcelona, han d’escoltar les persones sordes, i han de respectar i donar el suport a les necessitats de cadascuna per viure sense barreres en lloc de criticar i estar en contra del que necessita un estudiant sord que està lluitant pel seu futur. Som nosaltres qui tenim la sordesa, sabem què necessitem i com es sent una persona sorda quan esta en una classe intentant llegir els llavis d’un professor. L’experiència de molts sords que han viscut aquesta situació és horrible i esgotadora. Els alumnes sords tenim el dret de tenir un intèrpret en l’àmbit educatiu per viure sense limitacions. Nomes volem tenir un bon futur, volem tenir una bona feina i volem tenir una bona vida com qualsevol persona, sense la vostra comprensió, tots aquests desigs s’allunyen de nosaltres de sobte. Alicia Sort Leal.

(Carta publicada el 10 de juny de 2013 a EntreTots de El Periódico de Catalunya, fer clic aquí)

Ens diem Simona i Clara Segimon, som persones sordes pregones de 3r grau de tipus neurosensorial, no portem audiòfons perquè no ens son funcionals ja que no hi ha resposta auditiva , ens comuniquem en llengua de signes i quan cal ho fem en llengua oral parlada o escrita, però la nostra llengua primerenca és la llengua de signes catalana, tot i que dominem el català, com a primera llengua, així com el castellà, a més de la llengua de signes catalana, l’espanyola i l’anglès. Una vegada aclarida la nostra sordesa i les nostres llengües li informem també, que tenim 20 i 17 anys i estem finalitzant el 2n curs del grau de Dret a la Universitat de Barcelona i preparant les PAU respectivament. Ens hem assabentat de les desafortunades paraules a Catalunya Ràdio de la Sra. Alba Espot, que ocupa un important càrrec dins del Departament d’Ensenyament. Quin disbarat creure que dominant la llengua parlada permet a una persona sorda com nosaltres continuar estudiant una secundària o post obligatòria sense intèrpret! Costa creure que aquestes alçades digui que parlant millor no és necessari un suport interpretatiu a la llengua de signes, com es fa això? i què te que veure la parla? Parlar millor o pitjor no permet sentir (escoltar) millor o pitjor! Podem parlar però no podem sentir, som persones sordes! Més clar, impossible. Els hi podem assegurar que tot el temps que hem tingut intèrpret de llengua de signes ha estat molt i molt profitós mentre que les hores sense aquest suport ha estat barrera pura i dura i no per la dificultat del contingut curricular sinó per no tenir garantides les mateixes condicions que els nostres companys a rebre la mateixa informació al moment. O és que per vostès no tenim els mateixos drets? Hem hagut de fer un esforç complementari personal molt important per obtenir resultats acadèmics per assolir tots els continguts curriculars i arribar on hem arribat, molt més dur que si haguéssim obtingut la informació de primera mà, no ens queixem, però ha estat molt injust. Creiem que va sent hora de fer les coses més ben fetes, de tenir en consideració la nostra opinió, l’opinió de les persones afectades i satisfer plenament les demandes de suport interpretatiu a la llengua de signes per tal de garantir una formació de qualitat i d’equitat com s’està duent a l’Europa moderna i pròspera de la que volem formar part. Aspirem a viure i conviure en igualtat, en diversitat i inclusió sigui quina sigui la nostra eina principal de comunicació mentre ens permeti formar part de la societat i que aquesta no tingui tants prejudicis. Simona i Clara Segimon.

El motiu de la present es manifestar el meu desacord davant les que considero desafortunades paraules de la Sr. Alba Espot a Catalunya Radio menyspreant els alumnes que sol·liciten interpretació a la llengua de signes dins l’aula, dient textualment: "El compromís de les famílies de que a l'acabar l'obligatòria han de dominar l'oral i la bilingüe s'hauria de complir. Però la realitat ens demostra que no s'hi arriba. Per exemple, ara nosaltres a les nostres escoles podem dir que tothom aprèn català i castellà. No podem dir que els alumnes de modalitat bilingüe dominin l'oral i el bilingüe. Si el dominessin no necessitarien suport a la post obligatòria." La Sra. Espot, amb la darrera frase, ignora totalment les necessitats dels alumnes sords signants tinguin o no competències en llengua oral, el verdader objectiu dels intèrprets de llengua de signes és la recepció de la informació dins de l’aula i es molt sorprenent i preocupant que a dia d’avui la Directora General d’Educació Infantil i primària no ho hagi entès o no ho vulgui entendre. Una persona sorda per molt 'oralitzada' que estigui necessita igualment un intèrpret per tal de rebre tota la informació dins de l’aula, tant costa d’entendre? Una cosa es parlar i altra es sentir. Si vostès tenen altra teoria al respecte els agrairia ens ho fessin entendre, de debò, es trista, frustrant i molt patètica la postura de la representant del Departament d’Ensenyament perquè demostra una vegada més el desconeixement de la sordesa i sobretot dels diferents graus de la mateixa. Cecília Solanes.

La CNSE se suma a la protesta de FESOCA

La CNSE, Confederación Estatal de Personas Sordas, respalda y comparte el rechazo pleno de la FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya) a las opiniones vertidas por la  directora general de Educación Infantil y Primaria del Departamento de Enseñanza de la Generalitat de Catalunya, Alba Espot, sobre cómo deben afrontar la enseñanza postobligatoria las alumnas y alumnos sordos de Cataluña.

En unas declaraciones realizadas por Alba Espot en  Catalunya Radio el pasado 3 de junio,  la directora general manifestaba que “no está previsto ampliar el servicio de intérpretes de lengua de signos catalana en las aulas”,  a pesar de las quejas reiteradas de familias y alumnos sordos que denuncian que les faltan horas de interpretación para seguir las clases.  Espot  justificaba esta decisión alegando que “en las escuelas catalanas todo el mundo aprende catalán y castellano, y que si los alumnos sordos de modalidad bilingüe dominaran el oral y el bilingüe, no necesitarían apoyo en postobligatoria”.

Ante estas afirmaciones, la CNSE señala que  el derecho de las personas sordas a contar con intérpretes en el ámbito educativo en la totalidad de las horas tanto lectivas como de prácticas es incuestionable, según recogen leyes como la 51/2003 de Igualdad de Oportunidades, No Discriminación y Accesibilidad Universal de Personas con Discapacidad, la 27/2007, que reconoce las lenguas de signos y los medios de apoyo a la comunicación en España, la Ley 17/2010 que reconoce la Lengua de Signos Catalana, y el artículo 24 de la Convención Sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad de la ONU.

La entidad aclara además, que  el colectivo de personas sordas es sumamente heterogéneo, por lo que podemos encontrar a personas sordas que se comunican principalmente en lengua de signos y no sólo a través de la lengua oral y otras que lo hacen únicamente en lengua oral. Para sus usuarios, la comunicación y el acceso a la información en lengua de signos catalana o española es una necesidad, no un capricho o una mera opción.

En este sentido, la CNSE insta a la directora a rectificar estas declaraciones, ya que además de insensibles y preocupantes, atentan al derecho de libre elección del alumnado sordo y sus familias, y pide a la Generalitat Catalana que en lo referente a política lingüística y accesibilidad, cumpla la Ley de la Lengua de Signos Catalana que promulgaron en 2010. 

Madrid, a 5 de junio de 2013.

Fuente: CNSE.

Protesta de FESOCA por las declaraciones de Ensenyament


Arran de les declaracions, absolutament fora de lloc, de la directora general d'Educació Infantil i Primària del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Alba Espot, efectuades ahir 3 de juny a través de Catalunya Ràdio en què va manifestar: "el compromís de les famílies de que a l'acabar l'obligatòria han de dominar l'oral i la bilingüe s'hauria de complir. Però la realitat ens demostra que no s'hi arriba. Per exemple, ara nosaltres a les nostres escoles podem dir que tothom aprèn català i castellà. No podem dir que els alumnes de modalitat bilingüe dominin l'oral i el bilingüe. Si el dominessin no necessitarien suport a la postobligatòria”, FESOCA realitza aquest comunicat.

La Federació de Persones Sordes de Catalunya vol manifestar el seu més ferm rebuig a aquestes declaracions perquè entén que l'Administració Pública, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, abans de manifestar una opinió personal basada en un preocupant desconeixement d'una dura realitat que estan patint les persones sordes tots els dies, ha de proporcionar tots els mitjans necessaris per garantir una plena accessibilitat per part de l'alumnat sord als continguts curriculars, d'acord amb la Llei 51/2003 d'Igualtat d'Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat Universal de Persones amb Discapacitat, la Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana i l'article 24 de la Convenció Sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU. Aquesta accessibilitat es garanteix amb la presència d'intèrprets de llengua de signes especialitzats en l'àmbit educatiu, dins les aules, en la totalitat de les hores tant lectives com de pràctiques, a més d'altres modalitats complementàries també respectables.

Per aquesta raó, la Federació de Persones Sordes de Catalunya urgeix a la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, que prengui immediates i necessàries mesures per deixar sense efecte aquestes preocupants declaracions i garanteixi l'accessibilitat universal dels estudiants sords, que volen tenir una formació completa que els permeti tenir un lloc en la societat, en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Així mateix, la nostra federació entén que la consellera és i serà responsable dels perjudicis i de les conseqüències que es puguin derivar d'aquestes declaracions incongruents i impensables a aquestes alçades del segle XXI, quan en altres països europeus, als que la pròpia Generalitat pren com a exemple en les seves declaracions polítiques habituals, l'accessibilitat plena mitjançant la interpretació en llengua de signes és una cosa habitual, com una potent eina que permet la inclusió real en la societat, gràcies a la consolidació dels coneixement adquirits per part de l’alumnat sord.

Barcelona, 4 juny 2013

Font i foto (arxiu) de: FESOCA.

A raíz de las declaraciones, absolutamente fuera de lugar, de la directora general d’Educació Infantil i Primària del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Alba Espot, efectuadas ayer dia 3 de junio a través de Catalunya Ràdio en las que manifestó: “el compromiso de las familias de que al terminar la obligatoria deben dominar la oral y la bilingüe se debería cumplir. Pero la realidad nos demuestra que no se llega. Por ejemplo, ahora nosotros en nuestras escuelas podemos decir que todo el mundo aprende catalán y castellano. No podemos decir que los alumnos de modalidad bilingüe dominen el oral y el bilingüe. Si lo dominaran no necesitarían apoyo en la postobligatoria”, FESOCA realiza este comunicado.

La Federació de Persones Sordes de Catalunya quiere manifestar su más firme rechazo a estas declaraciones porque entiende que la Administración Pública, en este caso la Generalitat de Catalunya, antes de manifestar una opinión personal basada en un preocupante desconocimiento de una dura realidad que están viviendo las personas sordas todos los días, debe proporcionar todos los medios necesarios que garanticen una plena accesibilidad por parte del alumnado sordo a los contenidos curriculares, de acuerdo con la Ley 51/2003 de Igualdad de Oportunidades, No Discriminación y Accesibilidad Universal de Personas con Discapacidad, la Ley 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana y el artículo 24 de la Convención Sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad de la ONU. Dicha accesibilidad se garantiza con la presencia de intérpretes de lengua de signos especializados en el ámbito educativo, dentro de las aulas, en la totalidad de las horas tanto lectivas como de prácticas, además de otras modalidades complementarias también respetables.

Por esta razón, la Federació de Persones Sordes de Catalunya urge a la Consellera d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, que tome inmediatas y necesarias medidas para dejar sin efecto estas preocupantes declaraciones y garantice la accesibilidad universal de los estudiantes sordos que desean tener una formación completa que les permita tener un sitio en la sociedad, en igualdad de condiciones que el resto de los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya. Asimismo, nuestra federación entiende que la consejera es y será responsable de los perjuicios y de las consecuencias que puedan derivarse de estas declaraciones incongruentes e impensables a estas alturas del siglo XXI, cuando en otros países europeos, a los que la propia Generalitat toma como ejemplo en sus declaraciones políticas habituales, la accesibilidad plena mediante la interpretación en lengua de signos es algo habitual, como una potente herramienta que permite la inclusión real en la sociedad, gracias a la consolidación de los conocimiento adquiridos por parte del alumnado sordo.

Barcelona, 4 de junio de 2013.

Fuente y foto (archivo) de: FESOCA.

miércoles, 12 de septiembre de 2012

NdP de la FESOCA: TV3 no es accesible


La Federació de Persones Sordes de Catalunya ha emitido una nota de prensa bajo el título "La FESOCA lamenta que Televisió de Catalunya no garantizara el derecho a la plena accesibilidad de las personas sordas", hoy 12 de septiembre de 2012. 

El comunicado oficial del Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas emitido el pasado lunes por la noche por TV3, cadena televisiva pública de Catalunya, con motivo de la Diada de Catalunya se hizo sin interpretación a la Llengua de Signes Catalana, lo que la Federació de Personas Sordas de Catalunya (FESOCA) lamenta profundamente. Que la televisión autonómica no haya garantizado la accesibilidad plena de las personas sordas tal y como recoge la Ley 17/2010, del 3 de junio, de la LSC, entre otra normativa tanto nacional como internacional relacionada con la accesibilidad en los medios de comunicación, ha ocasionado que las personas sordas no puedan ejercer su derecho a recibir una información de forma accesible y ha puesto barreras a la inclusión social de las personas sordas. Por lo que, desde estas líneas, pedimos que se tomen las medidas oportunas para que se vuelva a difundir el mensaje presidencial con interpretación a la LSC y que se tenga en cuenta en los futuros mensajes institucionales que se hagan en directo dirigidos a la sociedad catalana.

martes, 14 de febrero de 2012

Recepción en el Palau de la Generalitat de Catalunya


Ayer lunes 13 de febrero a las 19h de la tarde nos recibió en el Palau de la Generalitat, el Molt Honorable Artur Mas, presidente de la Generalitat de Catalunya, a la Junta Directiva de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) y a los representantes de las asociaciones afiliadas de la FESOCA; y al Grupo de Prensa Sorda (DifuSord, SordPress, WebVisual y LesCroniques). En el inicio de la recepción, los asistentes esperaron la llegada del presidente de la Generalitat, con el presidente de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, Antonio Martínez y el Conseller de Benestar Social i Familia, Josep Lluís Cleries. 


Con la llegada del Presidente Mas, saludó al Presidente de la FESOCA y éste presentó a Mas a todos los miembros asistentes y dio un discurso del cual destacó los siguientes puntos:
  • Accesibilidad a la comunicación: delante de la crisi económica, las personas sordas están en riesgo de exclusión social y son necesarias las medidas para garantizar los derechos fundamentales, especialmente en el ámbito de la comunicación.
  • Legislación: son necesarias que se instan en las conselleries que apliquen las medidas amparadas por la Ley 17/2012 del 3 de junio de la LSC y la Convención de la ONU.
  • Servicios: son necesarios el financiamiento de los servicios que ofrece la FESOCA al colectivo de personas sordas (Servicio de Atención Social, Servicio Laboral, Servicio de ILSC, ...)
  • Educación: los derechos del alumnado sordo están en también la inclusión de un intérprete de LSC en la totalidad de la jornada lectiva, en las etapas de la secundaria, además de tener los recursos propios del Departament d'Ensenyament.
Tras finalizar el discurso, el Presidente de la FESOCA obsequió a Artur Mas y a Josep Lluís Cleries un par de libros de la biografía "Mi vida silenciosa" de Ángel Calafell, el libro de la Llei 17/2010 de la Llengua de Signes Catalana y una carpeta con los cuatro puntos y demandas de la Federació de Persones Sordes de Catalunya.


El Presidente Mas, en su discurso posterior, ha destacado que el Govern está haciendo un esfuerzo para los colectivos que "nunca han tenido las cosas fáciles" y ha asegurado que tendrá la "máxima sensibilidad" con los temas que afectan a las personas sordas, en relación a los cuatro puntos argumentados por el Presidente Martínez. En este sentido, Mas ha agradecido el trabajo hecho por la Federació de Persones Sordes de Catalunya. Ha explicado, Mas, que el Govern está trabajando para una "nueva ley de accesibilidad general" que entrará en el Parlamento próximamente y habrá un apartado para el tema de la comunicación.


Como ADCS-DifuSord asistió Marta Vinardell como representante de la Junta Directiva y Rafel Tixé como fotógrafo de DifuSord, en el Grupo de Prensa Sorda.


Nota de prensa de la Generalitat de Catalunya:

El enlace directo a las fotografías realizadas por nuestro fotógrafo de DifuSord, Rafel Tixé:

Pedimos que si utilizan una o más fotografías, citen la procedencia de DifuSord.