Sóc sorda profunda de naixement i estic acabant el tercer curs de psicologia a la Universitat de Barcelona. Treballo a la comissió de joventut de la federació de les persones sordes de Catalunya. Sóc una dels joves de la primera generació del sistema d’educació bilingüe en la llengua oral i la llengua de signes. Domino tres idiomes, català, castellà i anglès. Ha sigut molt decebedor assabentar-me de la notícia de les declaracions de la Sra. Alba Espot, directora general del Departament d’Ensenyament dient que després de la ESO els sords no haurien de necessitar intèrpret. A classe, els sords utilitzem un intèrpret de llengua de signes perquè no hi sentim. No vol dir que no sapiguem parlar o llegir els llavis. Utilitzar l’ intèrpret és per tenir accés a la informació independentment de l’habilitat de parlar i llegir els llavis. No es pot comparar entre llegir els llavis d’una persona coneguda i llegir els llavis del professor a la classe. Cada persona sorda sap el que necessita, depèn de factors com el tipus de sordesa, el moment de l’aparició i el grau de la pèrdua d’audició. Jo utilitzo intèrpret a la meva carrera i estic molt satisfeta amb aquest recurs, gràcies a la llengua de signes puc riure al mateix temps que els meus companys del xiste del professor, puc rebre la mateixa informació que qualsevol company oient i sentir-me segura de mi mateixa. El departament d’ensenyament i l’entitat CREDAC de Barcelona, han d’escoltar les persones sordes, i han de respectar i donar el suport a les necessitats de cadascuna per viure sense barreres en lloc de criticar i estar en contra del que necessita un estudiant sord que està lluitant pel seu futur. Som nosaltres qui tenim la sordesa, sabem què necessitem i com es sent una persona sorda quan esta en una classe intentant llegir els llavis d’un professor. L’experiència de molts sords que han viscut aquesta situació és horrible i esgotadora. Els alumnes sords tenim el dret de tenir un intèrpret en l’àmbit educatiu per viure sense limitacions. Nomes volem tenir un bon futur, volem tenir una bona feina i volem tenir una bona vida com qualsevol persona, sense la vostra comprensió, tots aquests desigs s’allunyen de nosaltres de sobte. Alicia Sort Leal.
(Carta publicada el 10 de juny de 2013 a EntreTots de El Periódico de Catalunya, fer clic aquí)
(Carta publicada el 10 de juny de 2013 a EntreTots de El Periódico de Catalunya, fer clic aquí)
Ens diem Simona i Clara Segimon, som persones sordes pregones de 3r grau de tipus neurosensorial, no portem audiòfons perquè no ens son funcionals ja que no hi ha resposta auditiva , ens comuniquem en llengua de signes i quan cal ho fem en llengua oral parlada o escrita, però la nostra llengua primerenca és la llengua de signes catalana, tot i que dominem el català, com a primera llengua, així com el castellà, a més de la llengua de signes catalana, l’espanyola i l’anglès. Una vegada aclarida la nostra sordesa i les nostres llengües li informem també, que tenim 20 i 17 anys i estem finalitzant el 2n curs del grau de Dret a la Universitat de Barcelona i preparant les PAU respectivament. Ens hem assabentat de les desafortunades paraules a Catalunya Ràdio de la Sra. Alba Espot, que ocupa un important càrrec dins del Departament d’Ensenyament. Quin disbarat creure que dominant la llengua parlada permet a una persona sorda com nosaltres continuar estudiant una secundària o post obligatòria sense intèrpret! Costa creure que aquestes alçades digui que parlant millor no és necessari un suport interpretatiu a la llengua de signes, com es fa això? i què te que veure la parla? Parlar millor o pitjor no permet sentir (escoltar) millor o pitjor! Podem parlar però no podem sentir, som persones sordes! Més clar, impossible. Els hi podem assegurar que tot el temps que hem tingut intèrpret de llengua de signes ha estat molt i molt profitós mentre que les hores sense aquest suport ha estat barrera pura i dura i no per la dificultat del contingut curricular sinó per no tenir garantides les mateixes condicions que els nostres companys a rebre la mateixa informació al moment. O és que per vostès no tenim els mateixos drets? Hem hagut de fer un esforç complementari personal molt important per obtenir resultats acadèmics per assolir tots els continguts curriculars i arribar on hem arribat, molt més dur que si haguéssim obtingut la informació de primera mà, no ens queixem, però ha estat molt injust. Creiem que va sent hora de fer les coses més ben fetes, de tenir en consideració la nostra opinió, l’opinió de les persones afectades i satisfer plenament les demandes de suport interpretatiu a la llengua de signes per tal de garantir una formació de qualitat i d’equitat com s’està duent a l’Europa moderna i pròspera de la que volem formar part. Aspirem a viure i conviure en igualtat, en diversitat i inclusió sigui quina sigui la nostra eina principal de comunicació mentre ens permeti formar part de la societat i que aquesta no tingui tants prejudicis. Simona i Clara Segimon.
El motiu de la present es manifestar el meu desacord davant les que considero desafortunades paraules de la Sr. Alba Espot a Catalunya Radio menyspreant els alumnes que sol·liciten interpretació a la llengua de signes dins l’aula, dient textualment: "El compromís de les famílies de que a l'acabar l'obligatòria han de dominar l'oral i la bilingüe s'hauria de complir. Però la realitat ens demostra que no s'hi arriba. Per exemple, ara nosaltres a les nostres escoles podem dir que tothom aprèn català i castellà. No podem dir que els alumnes de modalitat bilingüe dominin l'oral i el bilingüe. Si el dominessin no necessitarien suport a la post obligatòria." La Sra. Espot, amb la darrera frase, ignora totalment les necessitats dels alumnes sords signants tinguin o no competències en llengua oral, el verdader objectiu dels intèrprets de llengua de signes és la recepció de la informació dins de l’aula i es molt sorprenent i preocupant que a dia d’avui la Directora General d’Educació Infantil i primària no ho hagi entès o no ho vulgui entendre. Una persona sorda per molt 'oralitzada' que estigui necessita igualment un intèrpret per tal de rebre tota la informació dins de l’aula, tant costa d’entendre? Una cosa es parlar i altra es sentir. Si vostès tenen altra teoria al respecte els agrairia ens ho fessin entendre, de debò, es trista, frustrant i molt patètica la postura de la representant del Departament d’Ensenyament perquè demostra una vegada més el desconeixement de la sordesa i sobretot dels diferents graus de la mateixa. Cecília Solanes.
