Conclusions #Jornada29S

De la taula rodona de l’àmbit educatiu: 

1. Importància de la detecció precoç de la sordesa per dur a terme l’estimulació precoç del llenguatge i de la comunicació. La llengua de signes hauria d’estar present a l’etapa 0-3 anys per facilitar el desenvolupament lingüístic i comunicatiu. 
2. Importància d’invertir tots els recursos educatius i per a totes les modalitats lingüístiques i comunicatives. 
3. Importància de la llengua de signes catalana per l’accés significatiu al currículum i a la comunicació. Gran benefici del seu ús, com també dels recursos augmentatius com el català signat o el suport signat. 
4. Importància de la formació dels professionals que treballen amb l’alumnat sord en modalitat educativa bilingüe. Cal una formació en llengua de signes catalana, a nivell d’interpretació en LSC i també en estratègies metodològiques per millorar la tasca del treball de la llengua escrita i de la llengua parlada. Cal molta formació específica, i contacte entre professionals dels diferents centres d’agrupament en modalitat bilingüe, i d’alumnat sord que també empren el suport signat. 
5. Importància d’establir lligams entre centres educatius i CREDAs amb entitats relacionades amb les persones sordes, per intercanviar informacions que beneficiarien a les famílies i als professionals. 
6. Importància de la concepció de la “no discapacitat auditiva”, sinò d’un accés a l’educació diferenciada, des del punt de vista de les capacitats i potencialitats dels alumnes sords. 
7. Importància de la convivència entre les diferents llengües a l’àmbit educatiu, familiar i social. Convivència natural de les llengües de signes i parlades. 
8. Caldria diferenciar les necessitats comunicatives, lingüístiques i socials dels alumnes sords. Cal una visió integral de l’alumne sord, no només tenir una visió audiològica i audioprotètica, sinò també social i comunicativa. 
9. Caldria donar oportunitats a tots els alumnes sords de conèixer la llengua de signes, encara que siguin alumnes molt competents en llengua parlada i escrita i que tinguin una bona capacitat auditiva amb les pròtesis auditives. 
10. Caldria tenir clares i separar els diferents professionals, tant del centre com de suport extern, en cada etapa educativa, així com també de les seves funcions. La figura de la MALL i de la logopeda a Educació Infantil i Primària, la figura del/la psicopedagog/a del centre i de la logopeda a Secundària obligatòria. En la post-obligatòria els sords tenen dret a tenir intèrpret de llengua de signes catalana per poder accedir al currículum i a la informació, i poden tenir el suport d’un psicopedagog del centre i seguiment d’una logopeda. 
11. Caldria potenciar les estratègies de treball i recursos lingüístics per accedir amb més significat als conceptes curriculars i al llenguatge a través de la LSC, llengua oral amb suport signat, català signat, dactilologia i fonemes dactilològics, segons el moment i situació per aplicar-los. 
12. Desplegar el document del Currículum de la LSC elaborat per un grup de treball del Departament d’Ensenyament. Potenciar el currículum de la llengua de signes catalana a les escoles bilingües. Les escoles d’agrupament no bilingües poden beneficiar-se del currículum de la LSC com a L2. 

De la taula rodona de l’àmbit familiar: 

1. Des d’una edat primerenca, la criatura sorda hauria de rebre estimulació i comunicació tant en llengua oral i en llengua de signes, tant a casa com a l’escola. Les famílies ho veuen fonamental per l’evolució lingüística i comunicativa pels seus fills i filles amb sordesa. 
2. Els pares que opten o que estan orientats en una modalitat educativa bilingüe haurien de comptar amb un ampli assessorament i suport per part de les institucions públiques relacionades amb les persones sordes i CREDAs, en compliment de les lleis 17/2010 de la LSC i 27/2007 de la LSE, sense cap obstacle ni contratemps que pugui perjudicar l’educació dels seus fills sords. 
3. Caldria redefinir el bilingüisme que s’empra a l’educació del nen sord i a l’àmbit familiar, que poden haver dues llengües parlades i/o signades, o bé que s’empra la llengua de signes com a suport en “modus” català signat o oral signat. Cada vegada hi ha més famílies que estan en modalitat educativa oral, però que empren el suport signat com a medura complementària i d’accés significatiu al llenguatge i a la comunicació. 

De la taula rodona de l’àmbit de la joventut sorda: 

1. Que els centres educatius tinguin professionals (logopedes, MALLs, psicopedagogs,...) competents en llengua de signes catalana i en estratègies per ensenyar la llengua escrita i parlada. 
2. Els alumnes sords haurien de poder fer català, castellà i llengua anglesa sense fer grans adaptacions. Moltes vegades se’ls prescindeixen perquè els professionals no estan preparats ni formats per ensenyar-lis correctament la llengua o bé una adaptació poc significativa. Els joves sords tenen el dret d’aprendre totes les llengües. 
3. Que els centres educatius i universitaris tinguin a disposició la figura de l’intèrpret de llengua de signes catalana per poder accedir al currículum i a la informació, per part de l’òrgan competent (Departament d’Ensenyament i la pròpia universitat). Els joves sords tenen el dret legítim a rebre la formació i la informació en igualtat de condicions. 
4. Que els centres educatius treballin al màxim la llengua escrita i la llengua parlada per a que els joves amb sordesa usuaris de la llengua de signes també en siguin competents.

Descarrega les Conclusions de la #Jornada29S en format PDF.

Descarga las Conclusiones de la #Jornada29S en castellano, en formato PDF.